(Joan Perucho Gutiérrez, 1920- ) Escritor y crítico de arte español de expresión catalana, n. en Barcelona. Inició su carrera literaria con la publicación de los libros de poemas Sota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954) y El país de les meravelles (1956), obras que, relacionadas con el superrealismo, inauguraron un mundo onírico, personal y orgánico que desarrolló en los libros de narraciones Diana i la mar morta (1953), Roses, somriures i diables (1965), Aparicions i fantasmes (1968), Botánica oculta o el falso Paracelso (1969), Historietes apòcrifes (1974), Els balnearis (1975), etc., y en las novelas Llibre de cavalleries (1957) y Les històries naturals (1960), calificadas de realismo mágico, a las que hay que añadir: Les aventures del cavaller Kosmas (Premi Ramon Llull 1983) o Pamela (1983), en torno a la figura literaria creada por Samuel Richardson, Els emperadors de Abissínia (1989) y El basilisc (1990). En 1985 apareció el primer volumen de su Obra completa. La original obra de Perucho encuentra así su afinidad en autores extranjeros: el mundo imaginativo de Borges, la ciencia-ficción y literatura fantástica de Lovecraft, o españoles como Álvaro Cunqueiro.
Extraído de Biografias y Vidas
| |
|